Escut segons la llegenda
En ell queda reflectit els origens grecoromans del cognom. Per les nombroses coincidències destactades en la consulta de diferents documents històrics és probable creure en l’establiment d’una vil·la o ruta romana, durant la segona guerra púnica, en el lloc anomenat actualment PORTAVELLA.
Tot el detall de la documentació abastada serà exposada i analitzada en un estudi actualment en curs d’elaboració.
Són les seves armes: Escut partir, de gules, enclavat mitjançant una porta sobre camp d’argent, amb un arc d’or al cap.
Escut segons la tradició històrica
Vinyoles de Portavella.
En Breisach, el 24 d’agost de 938, el Rei Lluís IV de França, dicta un precepte fent confirmació dotal de tots els béns del Monestir de Ripoll en els que es troba inclosa la parròquia i alous de Vinyoles, no és d’estranyar doncs que en l’escut de Vinyoles formin camp dotze flors de llís.
Els alous de Vinyoles que en el segle XII foren dels Portavella amb el nom de Vinyoles de Portavella.
L’escut de PORTAVELLA, pagès de Vinyoles, de la parròquia consagrada a Sant Martí, pren com a bordura el camp de Vinyoles, col·locant en el centre la figura d’una porta amb els seus batents ferrats.
Els colors de la bordura són flors de llís d’or sobre gules (inversió dels colors reials i, tanmateix, indicador del color del vi i de les vinyes). La porta, de porprai i sable, sobre camp d’argent.
Escut oficial
Segons el Rei d’Armes de Madrid D. Vicente de Cadenas i Vicent, en el seu “Repertori de Blasones de la Comunidad Hispánica”.
Són les seves armes: En camp d’atzur, un parany, d’or.